La història de Lloret de Mar
Actualment, Lloret de Mar s'ha convertit en una de les destinacions turístiques més importants, fet que ha produït que aquesta localitat tingui el turisme com a motor de la seva economia i que el seu paisatge hagi patit importants transformacions que fins i tot, l'han malmès en algunes ocasions.
Començant per l'època dels romans, aquest va ser un dels primers pobles que es va establir al terme municipal de Lloret de Mar. D'aquest període en queden nombrosos testimonis: els poblats ibèrics de Puig de Castellet, Montbarbat, Turó Rodó, Coll de Llop i la torre sepulcral romana.
Actualment, Lloret de Mar s'ha convertit en una de les destinacions turístiques més importants, fet que ha produït que aquesta localitat tingui el turisme com a motor de la seva economia i que el seu paisatge hagi patit importants transformacions que fins i tot, l'han malmès en algunes ocasions.
Començant per l'època dels romans, aquest va ser un dels primers pobles que es va establir al terme municipal de Lloret de Mar. D'aquest període en queden nombrosos testimonis: els poblats ibèrics de Puig de Castellet, Montbarbat, Turó Rodó, Coll de Llop i la torre sepulcral romana.
L'any 966 dC va aparèixer per primera vegada en un document escrit el nom de Lloret -Loredo-. Diferents estudis atribueixen l'origen d'aquest topònim al llatí Lauretum, que significava un lloc poblat per llorers i zona de "lloredar"; per això figura un llorer en l'escut de la vila.
Cap al segle XI, el poble era un escampall de cases de pagès que, majoritàriament, estaven situades a la zona de l'interior.
A poc a poc, però, s'anaren establint algunes famílies arran de mar perquè el Castell de Sant Joan els donava protecció i els facilitava refugi davant dels possibles atacs de pirates, turcs, francesos o anglesos.
A mitjans del segle XVIII, molts navegants lloretencs van decidir anar a Amèrica. Posteriorment, amb el Decret del Lliure Comerç amb les colònies americanes, es va produir un gran impuls per a l'activitat naviliera del poble, i es va potenciar i consolidar la seva marina mercant.
Molts d'aquests "americanos" o "indianos" retornaven al seu poble natal enriquits. Així, ben aviat, a Lloret va renovar els seus edificis més importants i es va convertir en un poble més sofisticat.
Després de la guerra civil -a la dècada dels anys cinquanta- es va consolidar al poble un nou sistema de vida basat en l'economia turística.
Evolució de la població del poble:
Des dels inicis del segle XIX fins a la meitat del segle XX, Lloret de Mar era un poble de la comarca de la Selva amb aproximadament uns 3000 habitants.
D' ençà d'aquell moment, es va produir un augment demogràfic perquè a partir dels anys seixanta hi va haver un allau d'immigrants provinents de la resta de l'Estat espanyol que veien el municipi com un lloc que els podia oferir una millora de les seves condicions de vida.
Amb això, es va produir un gran canvi en la fisonomia del poble, que s'anava encaminant cap a ser una futura ciutat.
En les últimes dècades, s'ha produït una nova onada d'immigració, en aquest cas provinent de fora de l'estat espanyol.
Aquesta taula que simplifica les dades que hem recollit sobre l'evolució demogràfica del municipi.
Evolució demogràfica | ||||||||||
3.242 | 3.003 | 3.159 | 7.064 | 10.463 | 14.567 | 16.782 | 17.875 | 25.457 | 34.997 | 39.363 |
El paisatge del municipi
Malgrat que les transformacions a moltes ciutats catalanes van ser importants, no hi va haver res comparable, quant a dimensió i impacte sobre el medi, com el creixement turístic de la Costa Brava.
El nucli històric va acollir noves residències i petits establiments hotelers.
Més enllà dels nucli urbà, es van construir segones residències emplaçades en llocs aïllats i elevats, amb bones vistes sobre el mar i amb amplis jardins botànics, com per exemple els jardins de Santa Clotilde, obra de Nicolau Rubió i Tudurí.
Finalment, la platja va començar a adquirir nous usos vinculats al lleure i al bany i, en conseqüència, es van construir grans establiments hotelers i segones residències.
Així, la imatge original del poble pescador de Lloret s’ha anat veient alterada progressivament a causa de l’aparició de blocs d’apartaments de grans dimensions, trencant l’harmonia paisatgística anterior al ‘’boom’’ turístic.
 |
| Imatge de la platja de Lloret a principis del segle XX |
 |
| Imatge de la platja de Lloret actualment |
